Ja entrem en el compte enrera final per entrar a les festes nadalenques, i a causa dels molts dinars, events i despeses econòmiques que generen aquestes festes, la societat ha decidit que aquest mes prescindirà de la trobada. No obstant, segueix estant activa en altres camps i s'ha anat movent per provar vins de diferents llocs de la geografia catalana.
Precisament relacionada amb el món del vi, estem segur que molts de nosaltres aquests dies tindrem invitats a casa i probablement voldrem quedar bé i ens gastarem uns calerons més dels habituals en comprar uns vins per oferir-los. Així doncs, el què avui us proposem és un vídeo realitzat per la gent d'Art of the Drink, que ens ensenya una manera prou pomposa i protocolaria per obrir aquestes ampolles.
dimarts, 18 de desembre del 2007
dilluns, 10 de desembre del 2007
Santmagí
Carrer de Sant Magí, 58
08700 Igualada
tlf. 93 804 66 26
I un cop agafat el ritme, el tercer dels sopars es va celebrar el 22 de novembre al restaurant Santmagí. I la cosa no defalleix, ni en il·lusió ni en el nivell dels llocs. Sens cap mena de dubte podem afirmar que el menú ofert per la parella que formen el xef i la cap de sala (dels quals sentim no recordar els noms) no l’oblidarem en temps.
El restaurant que va començar com una pizzeria ens ofereix ara uns plats de cuina d’autor inspirats en la cuina de mercat i mediterrània, inspirats en gran mesura per la cuina italiana. Així doncs com a primers vam poder escollir entre dos plats de pasta: un gran raviolo de ceps i gambes: original, ben acabat i simplement deliciós. L’altra opció podríem dir que era una variant del mateix: ravioli de tòfona amb crema de formatge, i al seu una variant va encantar a tothom igual que l’altre. Per acompanyar aquests plats el vi que ens van seleccionar era un total desconegut per nosaltres: el Verdicchio un blanc italià, de la denominació d’origen Castei di Jesi. No tenia massa a veure amb aquests blancs a que estem acostumats i que semblen cava sense gas, era un vi sec, poc afruitat i més aviat amb gust de verdures d’horta, que contrastava de forma fenomenal amb la cremositat de les salses dels plats.
Si en els primers el denominador comú era Itàlia, els segons ens transportaven de tornada a casa fent una paradeta a la cuina francesa que ha esdevingut un estàndard a seguir. Poca cosa més suggerent que donar els noms dels plats i dir que estaven cuinats de forma gairebé ortodòxicament perfecta: magret d’ànec amb salsa d’Oporto, filet de porc ibèric amb crema de ceps, o suprema de bacallà gratinada amb allioli de poma. El vi amb el qual els vam acompanyar no els desmereixia gens, també era recomanació de la casa i es tracta de l’Ops de Loxarel, un vi del Penedès, jove però amb criança parcial d’alguna de les seves varietats. És un vi amb caràcter i cos, però alhora molt fàcil de beure del qual en destaquen les aromes d’espècies dolces com vainilla i canyella, el recomanem.
Per postres van tenir el detall d’oferir-nos un plat especial que encara no està a la carta però al qual des d’aquí els animem a incloure-l’hi el més aviat possible. Coulant de torró amb gelat de vainilla i sopa de pinya, aquest cop acompanyat d’un Vi de Gel Gewürztraminer de Gramona.
El local estava en consonància amb els plats, càlid i sense extravagàncies. Amb un tracte acollidor i familiar van fer que la nit fos fantàstica. Pensareu que potser estem exagerant així que si volem buscar un punt negatiu el primer que ens ve al cap a tots és el mateix: el preu. No diem que no s’ho valgui, però no és un lloc que escolliríem per un sopar de rutina sinó que més aviat el recomanaríem per un sopar en parella en alguna ocasió especial. Un altre problema que ens ha generat és que el nivell dels llocs visitats ha anat creixent tant que serà difícil igualar-lo, així que esperem amb impaciència escoltar els vostres suggeriments ja sigui a través dels comentaris en aquesta pàgina o al nostre correu electrònic.
08700 Igualada
tlf. 93 804 66 26
I un cop agafat el ritme, el tercer dels sopars es va celebrar el 22 de novembre al restaurant Santmagí. I la cosa no defalleix, ni en il·lusió ni en el nivell dels llocs. Sens cap mena de dubte podem afirmar que el menú ofert per la parella que formen el xef i la cap de sala (dels quals sentim no recordar els noms) no l’oblidarem en temps.
El restaurant que va començar com una pizzeria ens ofereix ara uns plats de cuina d’autor inspirats en la cuina de mercat i mediterrània, inspirats en gran mesura per la cuina italiana. Així doncs com a primers vam poder escollir entre dos plats de pasta: un gran raviolo de ceps i gambes: original, ben acabat i simplement deliciós. L’altra opció podríem dir que era una variant del mateix: ravioli de tòfona amb crema de formatge, i al seu una variant va encantar a tothom igual que l’altre. Per acompanyar aquests plats el vi que ens van seleccionar era un total desconegut per nosaltres: el Verdicchio un blanc italià, de la denominació d’origen Castei di Jesi. No tenia massa a veure amb aquests blancs a que estem acostumats i que semblen cava sense gas, era un vi sec, poc afruitat i més aviat amb gust de verdures d’horta, que contrastava de forma fenomenal amb la cremositat de les salses dels plats.
Si en els primers el denominador comú era Itàlia, els segons ens transportaven de tornada a casa fent una paradeta a la cuina francesa que ha esdevingut un estàndard a seguir. Poca cosa més suggerent que donar els noms dels plats i dir que estaven cuinats de forma gairebé ortodòxicament perfecta: magret d’ànec amb salsa d’Oporto, filet de porc ibèric amb crema de ceps, o suprema de bacallà gratinada amb allioli de poma. El vi amb el qual els vam acompanyar no els desmereixia gens, també era recomanació de la casa i es tracta de l’Ops de Loxarel, un vi del Penedès, jove però amb criança parcial d’alguna de les seves varietats. És un vi amb caràcter i cos, però alhora molt fàcil de beure del qual en destaquen les aromes d’espècies dolces com vainilla i canyella, el recomanem.
Per postres van tenir el detall d’oferir-nos un plat especial que encara no està a la carta però al qual des d’aquí els animem a incloure-l’hi el més aviat possible. Coulant de torró amb gelat de vainilla i sopa de pinya, aquest cop acompanyat d’un Vi de Gel Gewürztraminer de Gramona.
El local estava en consonància amb els plats, càlid i sense extravagàncies. Amb un tracte acollidor i familiar van fer que la nit fos fantàstica. Pensareu que potser estem exagerant així que si volem buscar un punt negatiu el primer que ens ve al cap a tots és el mateix: el preu. No diem que no s’ho valgui, però no és un lloc que escolliríem per un sopar de rutina sinó que més aviat el recomanaríem per un sopar en parella en alguna ocasió especial. Un altre problema que ens ha generat és que el nivell dels llocs visitats ha anat creixent tant que serà difícil igualar-lo, així que esperem amb impaciència escoltar els vostres suggeriments ja sigui a través dels comentaris en aquesta pàgina o al nostre correu electrònic.
dijous, 29 de novembre del 2007
Kan Bakus
Rambla Sant Isidre, 12b
08700 Igualada
tlf. 93 803 00 10
http://www.kanbakus.com/
La segona cita gastronòmica es va dur a terme el 25 d’octubre, i el lloc escollit va ser Kan Bakus, del Grup Jardí. Tot i que el Grup Jardí, és un dels històrics d’Igualada, des de fa uns anys ens ofereix aquesta nova proposta: celler, botiga, restaurant i activitats que giren al voltant del món del vi i altres delicatessen.
Vam poder gaudir d’una lliçó introductòria a la cata de vins de mans del somelier Josep Figueres. En aquest cas, més que escollir un vi que maridés bé amb el menjar, es tractava d’escollir un menjar per acompanyar els vins. Per tant, sobre el menjar hi ha poca a cosa a dir, plats senzills però amb ingredients de molt bona qualitat. Vam començar amb la justificació de la tria dels vins inicials: un Dehesa Gago (D.O. Toro del 2006) com a mostra dels vins joves, i un López Cristóbal Roble (D.O. Ribera del Duero 2004) com a mostra dels de criança curta. Abans de començar amb la valoració, ens agradaria remarcar que les opinions aquí expressades no són a títol individual, sinó que intenten ser una síntesi de les idees generals que es van anar exposant durant el tast. El jove, tot i ser afruitat era un pèl massa àcid i astringent, mentre que en l’altre el que es sobreposava per sobre de tot eren els làctics i les fruites madures, molt més suau i fàcil de beure que el primer. Per menjar els primers van consistir en una amanida amb foie d’ànec, i carpaccios de carn i peix, res gens complicat però amb bona matèria primera que no van poder desagradar ni als més desaprensius. Després d’això, plats encara menys elaborats, sense que això signifiqui que ens van agradar menys, sinó tot el contrari: taules d’ibèrics i formatges, que van venir de fàbula per començar amb el tercer vi, el de criança llarga, un Glorioso Reserva (D.O. Rioja 2003) que va ser molt més ben acceptat que els dos anteriors per la majoria dels presents, aquí el bouquet es va fer molt més present amb predominança de notes de cuir i cafè. I per acabar-ho de fer baixar tot, les coques de la casa, les “omnipresents” torrades de xapata amb escalivada o formatge de cabra calent. Les postres van ser escasses però molt apreciades.
Kan Bakus és un local tranquil i acollidor, i a més el fet de poder disposar d’un reservat va fer el sopar molt més còmode i desenfadat. El tracte i la paciència a respondre les nostres preguntes per part del somelier també cal destacar-lo. I com a valoració final podríem dir que és un lloc ideal si us agrada el vi i a més necessiteu un bon consell alhora d’escollir-lo, ara bé, sense desmerèixer gens els plats que vam tastar, no us el recomanaríem si no sou uns entusiastes de la sang de la terra.
Finalment, i com a col•lectiu català potser ens caldria destacar que en l’elecció dels vins no n’hi havia cap de la nostra terra, i creiem que els vins del Priorat, Penedès, Costers del Segre o qualsevol de les nostres denominacions d’origen podrien haver estat perfectament en la tria sense que la qualitat hagués minvat.
08700 Igualada
tlf. 93 803 00 10
http://www.kanbakus.com/
La segona cita gastronòmica es va dur a terme el 25 d’octubre, i el lloc escollit va ser Kan Bakus, del Grup Jardí. Tot i que el Grup Jardí, és un dels històrics d’Igualada, des de fa uns anys ens ofereix aquesta nova proposta: celler, botiga, restaurant i activitats que giren al voltant del món del vi i altres delicatessen.
Vam poder gaudir d’una lliçó introductòria a la cata de vins de mans del somelier Josep Figueres. En aquest cas, més que escollir un vi que maridés bé amb el menjar, es tractava d’escollir un menjar per acompanyar els vins. Per tant, sobre el menjar hi ha poca a cosa a dir, plats senzills però amb ingredients de molt bona qualitat. Vam començar amb la justificació de la tria dels vins inicials: un Dehesa Gago (D.O. Toro del 2006) com a mostra dels vins joves, i un López Cristóbal Roble (D.O. Ribera del Duero 2004) com a mostra dels de criança curta. Abans de començar amb la valoració, ens agradaria remarcar que les opinions aquí expressades no són a títol individual, sinó que intenten ser una síntesi de les idees generals que es van anar exposant durant el tast. El jove, tot i ser afruitat era un pèl massa àcid i astringent, mentre que en l’altre el que es sobreposava per sobre de tot eren els làctics i les fruites madures, molt més suau i fàcil de beure que el primer. Per menjar els primers van consistir en una amanida amb foie d’ànec, i carpaccios de carn i peix, res gens complicat però amb bona matèria primera que no van poder desagradar ni als més desaprensius. Després d’això, plats encara menys elaborats, sense que això signifiqui que ens van agradar menys, sinó tot el contrari: taules d’ibèrics i formatges, que van venir de fàbula per començar amb el tercer vi, el de criança llarga, un Glorioso Reserva (D.O. Rioja 2003) que va ser molt més ben acceptat que els dos anteriors per la majoria dels presents, aquí el bouquet es va fer molt més present amb predominança de notes de cuir i cafè. I per acabar-ho de fer baixar tot, les coques de la casa, les “omnipresents” torrades de xapata amb escalivada o formatge de cabra calent. Les postres van ser escasses però molt apreciades.
Kan Bakus és un local tranquil i acollidor, i a més el fet de poder disposar d’un reservat va fer el sopar molt més còmode i desenfadat. El tracte i la paciència a respondre les nostres preguntes per part del somelier també cal destacar-lo. I com a valoració final podríem dir que és un lloc ideal si us agrada el vi i a més necessiteu un bon consell alhora d’escollir-lo, ara bé, sense desmerèixer gens els plats que vam tastar, no us el recomanaríem si no sou uns entusiastes de la sang de la terra.
Finalment, i com a col•lectiu català potser ens caldria destacar que en l’elecció dels vins no n’hi havia cap de la nostra terra, i creiem que els vins del Priorat, Penedès, Costers del Segre o qualsevol de les nostres denominacions d’origen podrien haver estat perfectament en la tria sense que la qualitat hagués minvat.
dimecres, 21 de novembre del 2007
Restaurant El Quinqué
Passatge Capità Galí, 7
08700 Igualada
tlf. 93 803 60 58
El passat 27 de setembre la societat dels quatre gats va començar amb la seva activitat principal. El lloc escollit per l’estrena va ser el Restaurant El Quinqué, un dels clàssics d’Igualada.
El seu cuiner, Joan Alpuente, ens va oferir un menú de cuina de mercat amb tocs de cuina d’autor i molt adequat a les tendències actuals. El primer plat constava de quatre entremesos molt ben presentats, dels quals ens agradaria destacar els daus de tonyina i salmó marinats, amb un gust molt ben aconseguit i sense aquell regust que t’acostumen a deixar quan no estan ben fets, un cruixent de peus de porc que farà les delícies de tots aquells reticents a aquesta mena de plats, i una amanida de favetes molt ben acabada.
Als segons podíem escollir entre dos plats de carn i un de peix, tot i que la majoria vam escollir carn, en els dos casos es van satisfer les expectatives. Entrecot amb salsa de roquefort, cua de bou amb salsa de vi o cues de gamba amb calamarsons. Tots ells elaborats sense estridències però amb ingredients de bona qualitat, i dels quals vam quedar satisfets tot i que potser no tant com dels entrants.
Tant primers com segons els vam acompanyar d’un Rioja recomanació de la casa: Múrice de Viña Ijalba, un criança elaborat majoritàriament amb tempranillo (ull de llebre) amb cos i color intens que conservava els matisos afruitats que el feien adient tant per un com altre plat.
Per postres, unes d’aquelles de tota la vida, braç de gitano de nata amb xocolata desfeta. Correctes però senzilles. I com a cirereta un parell de copes de cava per celebrar l’estrena.
De tot això en vam poder gaudir en un local petit i acollidor, i amb un tracte amable tant per part de la cambrera com del restaurador. El recomanaríem per a menjars de grups poc nombrosos que busquin tranquil•litat i bon menjar.
Podeu trobar altres fotos de la trobada a l'àlbum de la societat.
08700 Igualada
tlf. 93 803 60 58
El passat 27 de setembre la societat dels quatre gats va començar amb la seva activitat principal. El lloc escollit per l’estrena va ser el Restaurant El Quinqué, un dels clàssics d’Igualada.
El seu cuiner, Joan Alpuente, ens va oferir un menú de cuina de mercat amb tocs de cuina d’autor i molt adequat a les tendències actuals. El primer plat constava de quatre entremesos molt ben presentats, dels quals ens agradaria destacar els daus de tonyina i salmó marinats, amb un gust molt ben aconseguit i sense aquell regust que t’acostumen a deixar quan no estan ben fets, un cruixent de peus de porc que farà les delícies de tots aquells reticents a aquesta mena de plats, i una amanida de favetes molt ben acabada.
Als segons podíem escollir entre dos plats de carn i un de peix, tot i que la majoria vam escollir carn, en els dos casos es van satisfer les expectatives. Entrecot amb salsa de roquefort, cua de bou amb salsa de vi o cues de gamba amb calamarsons. Tots ells elaborats sense estridències però amb ingredients de bona qualitat, i dels quals vam quedar satisfets tot i que potser no tant com dels entrants.
Tant primers com segons els vam acompanyar d’un Rioja recomanació de la casa: Múrice de Viña Ijalba, un criança elaborat majoritàriament amb tempranillo (ull de llebre) amb cos i color intens que conservava els matisos afruitats que el feien adient tant per un com altre plat.
Per postres, unes d’aquelles de tota la vida, braç de gitano de nata amb xocolata desfeta. Correctes però senzilles. I com a cirereta un parell de copes de cava per celebrar l’estrena.
De tot això en vam poder gaudir en un local petit i acollidor, i amb un tracte amable tant per part de la cambrera com del restaurador. El recomanaríem per a menjars de grups poc nombrosos que busquin tranquil•litat i bon menjar.
Podeu trobar altres fotos de la trobada a l'àlbum de la societat.
dimecres, 7 de novembre del 2007
Visita a les Bodegues Torres
Dijous 1 de Novembre alguns dels membres de la Societat Gastronòmica Quatre Gats van visitar les instal·lacions de les Bodegues Torres, a Pacs del Penedès, molt a prop de Vilafranca. On després d'un audiovisual i una visita guiada, van poder catar una copa del seu vi Coronas (edició especial 100 Anys).
dissabte, 6 d’octubre del 2007
Full de crítica gastronòmica
A l'espera de la publicació de la crònica del primer sopar de la societat, volem presentar-vos el nou full de crítica gastronòmica que hem creat els socis dels quatre gats. Esperem que a partir d'ara les crítiques siguin més complertes.
Com sempre, us animem a omplir-lo vosaltres mateixos i a fer-nos-el arribar quan visiteu un restaurant que valgui la pena. Podeu enviar-lo al nostre correu.
Com sempre, us animem a omplir-lo vosaltres mateixos i a fer-nos-el arribar quan visiteu un restaurant que valgui la pena. Podeu enviar-lo al nostre correu.
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Visita al Priorat
Dijous passat, dia 27 de setembre, la societat es va estrenar amb el primer sopar, que va tenir lloc al Restaurant El Quinqué, a Igualada, un dels clàssics de la nostra comarca. Ben aviat penjarem les nostres impressions en aquest bloc.
Uns dies després va tenir lloc un acte oficiós per part d'alguns membres de la societat, que vam fer una escapada a les terres de la comarca del Priorat amb l'escusa de provar bons vins. va ser una experiència que recomanaria a tothom qui es senti atret per aquest món, i també una bona manera per iniciar-se als que no hi estan tant avessats. Sobretot aprofitant ara que estem a l'època de verema.
Al Priorat s'hi produeixen vins sota dues denominacions: la DO Montsant, i la DOQ Priorat. Ambdues estan costat per costat i marcades pels terrenys pobres i els vents de la zona que els fan els vins tant característics. S'hi cultiva bàsicament Garnatxa i Samsó (cariñena), però també altres varietats com ara el Cabernet Sauvignon, Ulldellebre (tempranillo), o Syrah entre altres, que acaben d'arrodonir el copatge.
Us recomanem perdre-us per les ferésteques carreteres de la zona i fer una paradeta als petits poblets on poder visitar les seves bodegues i cellers, i la seva arquitectura. També és indispensable visitar les ruïnes de la Cartoixa d'Scala Dei, els monjos de la qual van propulsar la producció de vi a la zona durant l'Edat Mitjana. A gairebé cada poble podreu concertar visites guiades als cellers i la majoria d'elles inclouen un petit tast dels seus vins. Nosaltres vam visitar el Celler de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, on ens van tractar genial i vam provar els seus vins de la sèrie Ètim.
dimarts, 18 de setembre del 2007
Posant-nos les piles
La societat encara no ha arrencat amb l'activitat principal: seure a la taula a menjar. Però ja s'estan ultimant els detalls del sopar d'estrena, que si no hi ha novetats tindrà lloc el proper dijous 27 de setembre, de moment mantindrem l'intriga sobre el lloc escollit.
Ara bé, com que un bon menjar ha d'anar acompanyat d'un bon beure, tant durant com després de l'àpat, em permeto recomanar-vos un article que he escrit avui al meu bloc personal sobre un digestiu que potser a la nostra comarca no és gaire popular, però sí en altres llocs de la geografia catalana: els licors de Chartreuse.
Ara bé, com que un bon menjar ha d'anar acompanyat d'un bon beure, tant durant com després de l'àpat, em permeto recomanar-vos un article que he escrit avui al meu bloc personal sobre un digestiu que potser a la nostra comarca no és gaire popular, però sí en altres llocs de la geografia catalana: els licors de Chartreuse.
dimecres, 12 de setembre del 2007
Presentació
La societat gastronòmica Quatre Gats neix a Igualada els volts de l'11 de setembre de 2007 amb la vocació de degustar i disfrutar del plaer que representa la menja en bona companyia. És una societat jove, amb ganes d’experimentar noves sensacions culinàries, passant pels tastos més tradicionals i sense tancar-nos a res, acompanyat sempre dels vins nostrats i d’arreu.
Pretenem aprofitar-nos i enriquir-nos de la diversitat en quant al nombre i la qualitat que el mercat de la restauració ens ofereix a Catalunya, i especialment la comarca de l’Anoia.
La intenció d’efectuar crítiques culinàries es fa sempre des d’un punt de vista subjectiu en quant a gastronòmica i sempre mirant de ser constructius. La inexperiència que poguem tenir l’anirem llimant amb el temps, això però no ens impedeix donar la nostra opinió. Creiem que aquest últim punt pot ser útil en primer lloc per agraïr la bona feina que fan dia sí dia també els professionals del sector i també per exigir-nos a nosaltres mateixos un plus de dedicació.
Sóm conscients que no estem aïllats, i que qualsevol pot tenir una opinió que difereixi totalment de la nostra. Per tant, animem a tothom a que la comparteixi amb nosaltres mitjançant un comentari en aquest bloc o bé escrivint-nos un correu a l'adreça 4gats.sg@gmail.com. Ens enriquirà a tots plegats. De la mateixa manera estem oberts a qualsevol classe de suggeriments i propostes que podeu fer-nos arribar per les mateixes vies.
Dit això, aixequem les copes i
Salut!
Pretenem aprofitar-nos i enriquir-nos de la diversitat en quant al nombre i la qualitat que el mercat de la restauració ens ofereix a Catalunya, i especialment la comarca de l’Anoia.
La intenció d’efectuar crítiques culinàries es fa sempre des d’un punt de vista subjectiu en quant a gastronòmica i sempre mirant de ser constructius. La inexperiència que poguem tenir l’anirem llimant amb el temps, això però no ens impedeix donar la nostra opinió. Creiem que aquest últim punt pot ser útil en primer lloc per agraïr la bona feina que fan dia sí dia també els professionals del sector i també per exigir-nos a nosaltres mateixos un plus de dedicació.
Sóm conscients que no estem aïllats, i que qualsevol pot tenir una opinió que difereixi totalment de la nostra. Per tant, animem a tothom a que la comparteixi amb nosaltres mitjançant un comentari en aquest bloc o bé escrivint-nos un correu a l'adreça 4gats.sg@gmail.com. Ens enriquirà a tots plegats. De la mateixa manera estem oberts a qualsevol classe de suggeriments i propostes que podeu fer-nos arribar per les mateixes vies.
Dit això, aixequem les copes i
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
