Ja entrem en el compte enrera final per entrar a les festes nadalenques, i a causa dels molts dinars, events i despeses econòmiques que generen aquestes festes, la societat ha decidit que aquest mes prescindirà de la trobada. No obstant, segueix estant activa en altres camps i s'ha anat movent per provar vins de diferents llocs de la geografia catalana.
Precisament relacionada amb el món del vi, estem segur que molts de nosaltres aquests dies tindrem invitats a casa i probablement voldrem quedar bé i ens gastarem uns calerons més dels habituals en comprar uns vins per oferir-los. Així doncs, el què avui us proposem és un vídeo realitzat per la gent d'Art of the Drink, que ens ensenya una manera prou pomposa i protocolaria per obrir aquestes ampolles.
dimarts, 18 de desembre del 2007
dilluns, 10 de desembre del 2007
Santmagí
Carrer de Sant Magí, 58
08700 Igualada
tlf. 93 804 66 26
I un cop agafat el ritme, el tercer dels sopars es va celebrar el 22 de novembre al restaurant Santmagí. I la cosa no defalleix, ni en il·lusió ni en el nivell dels llocs. Sens cap mena de dubte podem afirmar que el menú ofert per la parella que formen el xef i la cap de sala (dels quals sentim no recordar els noms) no l’oblidarem en temps.
El restaurant que va començar com una pizzeria ens ofereix ara uns plats de cuina d’autor inspirats en la cuina de mercat i mediterrània, inspirats en gran mesura per la cuina italiana. Així doncs com a primers vam poder escollir entre dos plats de pasta: un gran raviolo de ceps i gambes: original, ben acabat i simplement deliciós. L’altra opció podríem dir que era una variant del mateix: ravioli de tòfona amb crema de formatge, i al seu una variant va encantar a tothom igual que l’altre. Per acompanyar aquests plats el vi que ens van seleccionar era un total desconegut per nosaltres: el Verdicchio un blanc italià, de la denominació d’origen Castei di Jesi. No tenia massa a veure amb aquests blancs a que estem acostumats i que semblen cava sense gas, era un vi sec, poc afruitat i més aviat amb gust de verdures d’horta, que contrastava de forma fenomenal amb la cremositat de les salses dels plats.
Si en els primers el denominador comú era Itàlia, els segons ens transportaven de tornada a casa fent una paradeta a la cuina francesa que ha esdevingut un estàndard a seguir. Poca cosa més suggerent que donar els noms dels plats i dir que estaven cuinats de forma gairebé ortodòxicament perfecta: magret d’ànec amb salsa d’Oporto, filet de porc ibèric amb crema de ceps, o suprema de bacallà gratinada amb allioli de poma. El vi amb el qual els vam acompanyar no els desmereixia gens, també era recomanació de la casa i es tracta de l’Ops de Loxarel, un vi del Penedès, jove però amb criança parcial d’alguna de les seves varietats. És un vi amb caràcter i cos, però alhora molt fàcil de beure del qual en destaquen les aromes d’espècies dolces com vainilla i canyella, el recomanem.
Per postres van tenir el detall d’oferir-nos un plat especial que encara no està a la carta però al qual des d’aquí els animem a incloure-l’hi el més aviat possible. Coulant de torró amb gelat de vainilla i sopa de pinya, aquest cop acompanyat d’un Vi de Gel Gewürztraminer de Gramona.
El local estava en consonància amb els plats, càlid i sense extravagàncies. Amb un tracte acollidor i familiar van fer que la nit fos fantàstica. Pensareu que potser estem exagerant així que si volem buscar un punt negatiu el primer que ens ve al cap a tots és el mateix: el preu. No diem que no s’ho valgui, però no és un lloc que escolliríem per un sopar de rutina sinó que més aviat el recomanaríem per un sopar en parella en alguna ocasió especial. Un altre problema que ens ha generat és que el nivell dels llocs visitats ha anat creixent tant que serà difícil igualar-lo, així que esperem amb impaciència escoltar els vostres suggeriments ja sigui a través dels comentaris en aquesta pàgina o al nostre correu electrònic.
08700 Igualada
tlf. 93 804 66 26
I un cop agafat el ritme, el tercer dels sopars es va celebrar el 22 de novembre al restaurant Santmagí. I la cosa no defalleix, ni en il·lusió ni en el nivell dels llocs. Sens cap mena de dubte podem afirmar que el menú ofert per la parella que formen el xef i la cap de sala (dels quals sentim no recordar els noms) no l’oblidarem en temps.
El restaurant que va començar com una pizzeria ens ofereix ara uns plats de cuina d’autor inspirats en la cuina de mercat i mediterrània, inspirats en gran mesura per la cuina italiana. Així doncs com a primers vam poder escollir entre dos plats de pasta: un gran raviolo de ceps i gambes: original, ben acabat i simplement deliciós. L’altra opció podríem dir que era una variant del mateix: ravioli de tòfona amb crema de formatge, i al seu una variant va encantar a tothom igual que l’altre. Per acompanyar aquests plats el vi que ens van seleccionar era un total desconegut per nosaltres: el Verdicchio un blanc italià, de la denominació d’origen Castei di Jesi. No tenia massa a veure amb aquests blancs a que estem acostumats i que semblen cava sense gas, era un vi sec, poc afruitat i més aviat amb gust de verdures d’horta, que contrastava de forma fenomenal amb la cremositat de les salses dels plats.
Si en els primers el denominador comú era Itàlia, els segons ens transportaven de tornada a casa fent una paradeta a la cuina francesa que ha esdevingut un estàndard a seguir. Poca cosa més suggerent que donar els noms dels plats i dir que estaven cuinats de forma gairebé ortodòxicament perfecta: magret d’ànec amb salsa d’Oporto, filet de porc ibèric amb crema de ceps, o suprema de bacallà gratinada amb allioli de poma. El vi amb el qual els vam acompanyar no els desmereixia gens, també era recomanació de la casa i es tracta de l’Ops de Loxarel, un vi del Penedès, jove però amb criança parcial d’alguna de les seves varietats. És un vi amb caràcter i cos, però alhora molt fàcil de beure del qual en destaquen les aromes d’espècies dolces com vainilla i canyella, el recomanem.
Per postres van tenir el detall d’oferir-nos un plat especial que encara no està a la carta però al qual des d’aquí els animem a incloure-l’hi el més aviat possible. Coulant de torró amb gelat de vainilla i sopa de pinya, aquest cop acompanyat d’un Vi de Gel Gewürztraminer de Gramona.
El local estava en consonància amb els plats, càlid i sense extravagàncies. Amb un tracte acollidor i familiar van fer que la nit fos fantàstica. Pensareu que potser estem exagerant així que si volem buscar un punt negatiu el primer que ens ve al cap a tots és el mateix: el preu. No diem que no s’ho valgui, però no és un lloc que escolliríem per un sopar de rutina sinó que més aviat el recomanaríem per un sopar en parella en alguna ocasió especial. Un altre problema que ens ha generat és que el nivell dels llocs visitats ha anat creixent tant que serà difícil igualar-lo, així que esperem amb impaciència escoltar els vostres suggeriments ja sigui a través dels comentaris en aquesta pàgina o al nostre correu electrònic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
