divendres, 1 d’agost del 2008

Caprici



Carrer de Sant Roc, 21
08700 Igualada
93 803 03 14

Per posar-nos en context, i després de les vacances una mica anticipades que ens hem pres, relatarem breument la forma de funcionar de la nostra societat. Cada mes s’encarrega a un dels nostres socis la tasca d’escollir un restaurant, i visitar-lo per acordar un sopar que rondi els 35€. En l’elecció del menú, només demanem que els plats siguin representatius de la carta i, en la majoria dels casos, és el propietari qui ens aconsella els vins amb els què els tastarem, si no ho fa, el requerim a fer-ho. Després d’haver-hi parlat, acostumem a quedar en un dijous –perquè és un dia en que no es molesta tant- i hi anem a passar una bona estona i a gaudir del menjar.
 
L’últim dijous gastronòmic ens vam dirigir al nucli antic d’Igualada, al passatge que va de la Plaça de l’Ajuntament a la de Sant Miquel, on hi trobem una braseria de nom suggeridor: Caprici. El menú acordat consistia en uns entrants seleccionats per la casa (entre ells, pernil del país, pop a la gallega o patates braves). Pels segons, llibertat per escollir entre la carta. És difícil, i seria farragós de llegir, fer una valoració individual de cadascun dels entrants per tant ens limitarem a dir que, tot i no ser dolents, eren una mica senzills tenint en compte el preu final a pagar. De segon, la majoria de nosaltres va optar per algun tipus de carn a la brasa, cal dir que estava realment ben feta, i que van respectar les preferències de cocció de cadascú prou correctament, cosa que cada cop és més difícil de trobar.
No és la nostra intenció fer sang dels errors dels altres, però creiem que si una cosa no ens ha agradat l’hem de dir tal com diem les que si que ho han fet. I dues coses en particular ens van decebre d’aquest restaurant: la primera el poc coneixement del personal de la seva carta de vins, de la qual l’única cosa que van saber dir-nos és que pel preu que pagaríem podíem escollir el què volguéssim. En segon lloc, i sense tenir res a veure amb la gastronomia, ningú del personal del local parlava català –no entrarem en el joc polític de criticar-ho, simplement ho fem notar, perquè a casa nostra, ens agrada ser atesos en una llengua que considerem nostra.

divendres, 20 de juny del 2008

Per què les ampolles de vi no són d'un litre?

Respon: Pau Roca. Federació Espanyola del Vi


Existeixen diverses raons que expliquen per què les ampolles de vi són de 0,75 litres i no d'un litre, com semblaria més lògic. Una d'elles es refereix a la capacitat pulmonar de bufada mitjana, és a dir, el que pot bufar un bufador d'ampolles en un forn de vidre.
Així mateix, una ampolla de 0,75 litres és considerada una dosi molt alta per a una única persona i, per tant, s'ha de compartir. Avui dia el més correcte i el més estès és que un bon sommelier ha d'aconseguir treure set copes de vi d'una sola ampolla i, en conseqüència, ha de ser molt exigu en les dosis.
Si l'ampolla és d'un bon vi, entre el que se li'n va a envinar les copes, a decantar i a evitar els pòsits, li queden sis copes de 10 cc. Aquesta quantitat equival a un sopar per a dues o tres persones. En definitiva, les ampolles de 0,75 litres són una dosi que exigeix un model de consum forçosament moderat, i que sempre s'ha de compartir.

Font: El Periodico de Catalunya 20/06/2008

dilluns, 18 de febrer del 2008

Vinnari

Passatge del Forn, 8
08700 Igualada
tlf. 93 804 88 86
http://www.vinnari.com/




Ja hi tornem, i aquest mes toca parlar del restaurant Vinnari. El passat dijous dia 14 amb el permís de Sant Valentí, vam tenir el plaer de descobrir aquest petit local situat al Passatge del Forn número 8.
Començarem parlant de l’extraordinària localització, situat en ple cor d’Igualada tocant a la Plaça de l’Ajuntament és ideal per atansar-s’hi tot passejant sens importar de quin racó de la ciutat es vingui. El disseny del local està força aconseguit donant una sensació de caliu i una atmosfera agradable i confortable alhora, cosa que els ha valgut diversos premis.
Gastronòmicament parlant tot i tenir bons plats és més un local destinat a degustar bons vins, ho demostra l’extensa oferta en quant a varietat i qualitat de la carta de vins. Ara bé, això no vol dir pas que es descuidi la teca, sinó al contrari.
Sigui quin sigui el vi escollit hi ha un bon plat disposat a acompanyar-lo, des d’amanides, patés, embotits ibèrics, formatges, passant per carpaccios i xapates diverses, fins i tot vam poder disfrutar d’uns makis per honorar la marxa d’una de les notres companyes cap al japó. A destacar sobretot, l’exquisida decoració amb que se serveixen les amanides, que entren en bona mesura pels ulls. I en tot aquest ambient de delicatessen, les postres no podien ser altres que una fondue de xocolata.
A l’hora d’escollir el vi vam anar sobre segur: en primer lloc un clàssic de la D.O. Penedès, el Can Feixes Negre Selecció del 2004, un vi molt equilibrat, sedós i agradable de prendre i amb una molt bona relació qualitat preu. Per la segona proposta ens vam deixar portar i vam escollir el vi del mes: Pagos del Moncayo 2006 de la D.O. Campo de Borja, a l’Aragó, és un vi jove i el seu copatge a base de garnatxa i syrah fa que tot i no ser tant fi com l’anterior tingui un caràcter més marcat i personal. Pel vi de postres que va acompanyar la fondue vam anar completament a cegues i ens van servir un generós: el Par. Vino Naranja, (D.O. Condado de Huelva –per D.O.s que no falti!) macerat durant 8 anys amb pell de les taronges amargues de la zona i que és una bona proposta per substituïr de tant en tant el nostre moscatell o el Pedro Ximénez.
Finalment, ens referirem al servei que en tot moment va ser correcte i a la direcció; ens complau veure gent jove amb ganes que es dedica al món de la restauració i se’n surt prou bé. Com ja sabeu la nostra és una gastronòmica jove en quant a mitjana d’edat i sempre és gratificant creuar-se amb gent de generacions similars, demostrant doncs que hi ha relleu assegurat i amb molt bona base.
Salut i fins la pròxima companys!


dimecres, 6 de febrer del 2008

Xarop's

Crta. N-II, Km. 548
08719 Jorba
tlf. 93 809 40 37
http://www.xarops.com/m/




Sortim de la nostra ciutat direcció Lleida, seguint l’antiga carretera N-II ens topem amb un petit i discret poble, Sant Genís, el poble ens queda a mà esquerra i el restaurant a mà dreta, curiós tot ell, han passat els anys i no ha canviat, personalment els meus pares m’hi duien cada cap de setmana a sopar uns sandvitxs. Som al 2008 i la gastronòmica ha decidit que encetarem aquest any allà. S’entra per un pati amb algun que d’altre pi blanc de la zona, observem també una carpa de celebracions de banquets i on fa anys era una terrassa on prendre la fresca a l’estiu tot bevent un cubalibre. Un local senzill i acollidor, la temperatura prou acceptable per l’època de l’any i el temps canviant, una música de fons que ja inicia el que ha de ser un sopar de gastronòmica, les olors, els sons, la vista i el gust, tots ells combinats ajuden a que es pugui valorar cada plat que se’ns porta.
Per treure’ns la cara de gana se’ns serveix un petit entrant, un farcellet de verdures, pocs comentaris a dir d’aquest entrant, no va aconseguir treure’ns-la gaire. Els entrants, una amanideta i bacallà marinat amb olivada, eren simples, potser una mica massa, però ben acabats. En tot cas, potser dos plats freds no són la millor elecció per un sopar a ple hivern, encara que això d’hivern sigui relatiu aquest any. Els plats principals van aconseguir que la cara ens canviés, molt ben cuinats i d’una cuina molt més casolana. A destacar el plat de calamarsets amb ceps, molt i molt suaus, per no dir que es podrien comparar amb aquelles vedelles amb suc que es desfan soles a la boca. El mateix podríem dir de la carn, també amb bolets, gairebé no calia ni ganivet per tallar-la.
Els postres, gelat de coco i mango, van ser d’un nivell normalet. No es pot dir que els plats tinguessin un aire innovador però com tots sabem els clàssics sempre seran bons, per alguna cosa han esdevingut clàssics. De vins en varem provar dos, escollits per la casa, pels entrants i el peix teníem el blanc de Jané Ventura (Penedès 2006), untuós però típic de la seva DO sense que haguem de dir que era aquell vi blanc dolç i que sembla hagin obtingut d’un cava esbravat. D’altra banda el negre amb que vam acompanyar la carn, El Qintanal (Ribera del Duero 2005) de Bodegas El Olmo era fàcil de beure i no es feia mal amb el plat, però tampoc aportava grans sensacions.

dijous, 31 de gener del 2008

Per Dijous Llarder, botifarra menjaré.

Avui és Dijous Llarder, o Dijous Gras depèn de qui ho digui. Tradicionalment, encara que avui ja estigui tot ben desvirtuat, avui és el dia en que comença el Carnaval a les nostres terres, i que s'allargarà fins al Dimecres de Cendra.
No és poca la gent que m'he trobat avui que desconeixia del tot aquesta festa, i no és molta la simpatia cap a les festes religioses, però aquesta té una relació directa amb el món del menjar, així que sumants ambdós factors he cregut adient publicar-ne un petit article.
Com el seu nom indica, i com ha de ser en Carnaval, és un dia d'excessos. És tradicional menjar qualsevol cosa que tingui un elevat contingut de colesterol: per començar truita farcida de qualsevol cosa (especialment botifarra), seguint per la botifarra d'ou i de qualsevol altra mena, i rematar-ho de postres amb una bona coca de llardons. Però no us penseu que els que van instaurar aquesta mena de tradicions volien matar-nos d'un atac de cor, perquè a partir de dimecres que ve comença la Quaresma i ai qui s'atreveixi a menjar carn!! Haurem de cuidar-nos a base de marisc. Fora conyes, no ens queda més que desitjar-vos que us atipeu bé a base dels plats típics i que disfruteu del Carnaval com no ho heu fet mai!

dimarts, 18 de desembre del 2007

Obrim bé les ampolles de vi?

Ja entrem en el compte enrera final per entrar a les festes nadalenques, i a causa dels molts dinars, events i despeses econòmiques que generen aquestes festes, la societat ha decidit que aquest mes prescindirà de la trobada. No obstant, segueix estant activa en altres camps i s'ha anat movent per provar vins de diferents llocs de la geografia catalana.
Precisament relacionada amb el món del vi, estem segur que molts de nosaltres aquests dies tindrem invitats a casa i probablement voldrem quedar bé i ens gastarem uns calerons més dels habituals en comprar uns vins per oferir-los. Així doncs, el què avui us proposem és un vídeo realitzat per la gent d'Art of the Drink, que ens ensenya una manera prou pomposa i protocolaria per obrir aquestes ampolles.