dilluns, 18 de febrer del 2008

Vinnari

Passatge del Forn, 8
08700 Igualada
tlf. 93 804 88 86
http://www.vinnari.com/




Ja hi tornem, i aquest mes toca parlar del restaurant Vinnari. El passat dijous dia 14 amb el permís de Sant Valentí, vam tenir el plaer de descobrir aquest petit local situat al Passatge del Forn número 8.
Començarem parlant de l’extraordinària localització, situat en ple cor d’Igualada tocant a la Plaça de l’Ajuntament és ideal per atansar-s’hi tot passejant sens importar de quin racó de la ciutat es vingui. El disseny del local està força aconseguit donant una sensació de caliu i una atmosfera agradable i confortable alhora, cosa que els ha valgut diversos premis.
Gastronòmicament parlant tot i tenir bons plats és més un local destinat a degustar bons vins, ho demostra l’extensa oferta en quant a varietat i qualitat de la carta de vins. Ara bé, això no vol dir pas que es descuidi la teca, sinó al contrari.
Sigui quin sigui el vi escollit hi ha un bon plat disposat a acompanyar-lo, des d’amanides, patés, embotits ibèrics, formatges, passant per carpaccios i xapates diverses, fins i tot vam poder disfrutar d’uns makis per honorar la marxa d’una de les notres companyes cap al japó. A destacar sobretot, l’exquisida decoració amb que se serveixen les amanides, que entren en bona mesura pels ulls. I en tot aquest ambient de delicatessen, les postres no podien ser altres que una fondue de xocolata.
A l’hora d’escollir el vi vam anar sobre segur: en primer lloc un clàssic de la D.O. Penedès, el Can Feixes Negre Selecció del 2004, un vi molt equilibrat, sedós i agradable de prendre i amb una molt bona relació qualitat preu. Per la segona proposta ens vam deixar portar i vam escollir el vi del mes: Pagos del Moncayo 2006 de la D.O. Campo de Borja, a l’Aragó, és un vi jove i el seu copatge a base de garnatxa i syrah fa que tot i no ser tant fi com l’anterior tingui un caràcter més marcat i personal. Pel vi de postres que va acompanyar la fondue vam anar completament a cegues i ens van servir un generós: el Par. Vino Naranja, (D.O. Condado de Huelva –per D.O.s que no falti!) macerat durant 8 anys amb pell de les taronges amargues de la zona i que és una bona proposta per substituïr de tant en tant el nostre moscatell o el Pedro Ximénez.
Finalment, ens referirem al servei que en tot moment va ser correcte i a la direcció; ens complau veure gent jove amb ganes que es dedica al món de la restauració i se’n surt prou bé. Com ja sabeu la nostra és una gastronòmica jove en quant a mitjana d’edat i sempre és gratificant creuar-se amb gent de generacions similars, demostrant doncs que hi ha relleu assegurat i amb molt bona base.
Salut i fins la pròxima companys!


dimecres, 6 de febrer del 2008

Xarop's

Crta. N-II, Km. 548
08719 Jorba
tlf. 93 809 40 37
http://www.xarops.com/m/




Sortim de la nostra ciutat direcció Lleida, seguint l’antiga carretera N-II ens topem amb un petit i discret poble, Sant Genís, el poble ens queda a mà esquerra i el restaurant a mà dreta, curiós tot ell, han passat els anys i no ha canviat, personalment els meus pares m’hi duien cada cap de setmana a sopar uns sandvitxs. Som al 2008 i la gastronòmica ha decidit que encetarem aquest any allà. S’entra per un pati amb algun que d’altre pi blanc de la zona, observem també una carpa de celebracions de banquets i on fa anys era una terrassa on prendre la fresca a l’estiu tot bevent un cubalibre. Un local senzill i acollidor, la temperatura prou acceptable per l’època de l’any i el temps canviant, una música de fons que ja inicia el que ha de ser un sopar de gastronòmica, les olors, els sons, la vista i el gust, tots ells combinats ajuden a que es pugui valorar cada plat que se’ns porta.
Per treure’ns la cara de gana se’ns serveix un petit entrant, un farcellet de verdures, pocs comentaris a dir d’aquest entrant, no va aconseguir treure’ns-la gaire. Els entrants, una amanideta i bacallà marinat amb olivada, eren simples, potser una mica massa, però ben acabats. En tot cas, potser dos plats freds no són la millor elecció per un sopar a ple hivern, encara que això d’hivern sigui relatiu aquest any. Els plats principals van aconseguir que la cara ens canviés, molt ben cuinats i d’una cuina molt més casolana. A destacar el plat de calamarsets amb ceps, molt i molt suaus, per no dir que es podrien comparar amb aquelles vedelles amb suc que es desfan soles a la boca. El mateix podríem dir de la carn, també amb bolets, gairebé no calia ni ganivet per tallar-la.
Els postres, gelat de coco i mango, van ser d’un nivell normalet. No es pot dir que els plats tinguessin un aire innovador però com tots sabem els clàssics sempre seran bons, per alguna cosa han esdevingut clàssics. De vins en varem provar dos, escollits per la casa, pels entrants i el peix teníem el blanc de Jané Ventura (Penedès 2006), untuós però típic de la seva DO sense que haguem de dir que era aquell vi blanc dolç i que sembla hagin obtingut d’un cava esbravat. D’altra banda el negre amb que vam acompanyar la carn, El Qintanal (Ribera del Duero 2005) de Bodegas El Olmo era fàcil de beure i no es feia mal amb el plat, però tampoc aportava grans sensacions.