Kan Bakus

Rambla Sant Isidre, 12b
08700 Igualada
tlf. 93 803 00 10
http://www.kanbakus.com/



La segona cita gastronòmica es va dur a terme el 25 d’octubre, i el lloc escollit va ser Kan Bakus, del Grup Jardí. Tot i que el Grup Jardí, és un dels històrics d’Igualada, des de fa uns anys ens ofereix aquesta nova proposta: celler, botiga, restaurant i activitats que giren al voltant del món del vi i altres delicatessen.
Vam poder gaudir d’una lliçó introductòria a la cata de vins de mans del somelier Josep Figueres. En aquest cas, més que escollir un vi que maridés bé amb el menjar, es tractava d’escollir un menjar per acompanyar els vins. Per tant, sobre el menjar hi ha poca a cosa a dir, plats senzills però amb ingredients de molt bona qualitat. Vam començar amb la justificació de la tria dels vins inicials: un Dehesa Gago (D.O. Toro del 2006) com a mostra dels vins joves, i un López Cristóbal Roble (D.O. Ribera del Duero 2004) com a mostra dels de criança curta. Abans de començar amb la valoració, ens agradaria remarcar que les opinions aquí expressades no són a títol individual, sinó que intenten ser una síntesi de les idees generals que es van anar exposant durant el tast. El jove, tot i ser afruitat era un pèl massa àcid i astringent, mentre que en l’altre el que es sobreposava per sobre de tot eren els làctics i les fruites madures, molt més suau i fàcil de beure que el primer. Per menjar els primers van consistir en una amanida amb foie d’ànec, i carpaccios de carn i peix, res gens complicat però amb bona matèria primera que no van poder desagradar ni als més desaprensius. Després d’això, plats encara menys elaborats, sense que això signifiqui que ens van agradar menys, sinó tot el contrari: taules d’ibèrics i formatges, que van venir de fàbula per començar amb el tercer vi, el de criança llarga, un Glorioso Reserva (D.O. Rioja 2003) que va ser molt més ben acceptat que els dos anteriors per la majoria dels presents, aquí el bouquet es va fer molt més present amb predominança de notes de cuir i cafè. I per acabar-ho de fer baixar tot, les coques de la casa, les “omnipresents” torrades de xapata amb escalivada o formatge de cabra calent. Les postres van ser escasses però molt apreciades.
Kan Bakus és un local tranquil i acollidor, i a més el fet de poder disposar d’un reservat va fer el sopar molt més còmode i desenfadat. El tracte i la paciència a respondre les nostres preguntes per part del somelier també cal destacar-lo. I com a valoració final podríem dir que és un lloc ideal si us agrada el vi i a més necessiteu un bon consell alhora d’escollir-lo, ara bé, sense desmerèixer gens els plats que vam tastar, no us el recomanaríem si no sou uns entusiastes de la sang de la terra.
Finalment, i com a col•lectiu català potser ens caldria destacar que en l’elecció dels vins no n’hi havia cap de la nostra terra, i creiem que els vins del Priorat, Penedès, Costers del Segre o qualsevol de les nostres denominacions d’origen podrien haver estat perfectament en la tria sense que la qualitat hagués minvat.

Restaurant El Quinqué

Passatge Capità Galí, 7
08700 Igualada
tlf. 93 803 60 58






El passat 27 de setembre la societat dels quatre gats va començar amb la seva activitat principal. El lloc escollit per l’estrena va ser el Restaurant El Quinqué, un dels clàssics d’Igualada.
El seu cuiner, Joan Alpuente, ens va oferir un menú de cuina de mercat amb tocs de cuina d’autor i molt adequat a les tendències actuals. El primer plat constava de quatre entremesos molt ben presentats, dels quals ens agradaria destacar els daus de tonyina i salmó marinats, amb un gust molt ben aconseguit i sense aquell regust que t’acostumen a deixar quan no estan ben fets, un cruixent de peus de porc que farà les delícies de tots aquells reticents a aquesta mena de plats, i una amanida de favetes molt ben acabada.
Als segons podíem escollir entre dos plats de carn i un de peix, tot i que la majoria vam escollir carn, en els dos casos es van satisfer les expectatives. Entrecot amb salsa de roquefort, cua de bou amb salsa de vi o cues de gamba amb calamarsons. Tots ells elaborats sense estridències però amb ingredients de bona qualitat, i dels quals vam quedar satisfets tot i que potser no tant com dels entrants.
Tant primers com segons els vam acompanyar d’un Rioja recomanació de la casa: Múrice de Viña Ijalba, un criança elaborat majoritàriament amb tempranillo (ull de llebre) amb cos i color intens que conservava els matisos afruitats que el feien adient tant per un com altre plat.
Per postres, unes d’aquelles de tota la vida, braç de gitano de nata amb xocolata desfeta. Correctes però senzilles. I com a cirereta un parell de copes de cava per celebrar l’estrena.
De tot això en vam poder gaudir en un local petit i acollidor, i amb un tracte amable tant per part de la cambrera com del restaurador. El recomanaríem per a menjars de grups poc nombrosos que busquin tranquil•litat i bon menjar.
Podeu trobar altres fotos de la trobada a l'àlbum de la societat.

Visita a les Bodegues Torres

Dijous 1 de Novembre alguns dels membres de la Societat Gastronòmica Quatre Gats van visitar les instal·lacions de les Bodegues Torres, a Pacs del Penedès, molt a prop de Vilafranca. On després d'un audiovisual i una visita guiada, van poder catar una copa del seu vi Coronas (edició especial 100 Anys).