Kan Bakus

Rambla Sant Isidre, 12b
08700 Igualada
tlf. 93 803 00 10
http://www.kanbakus.com/



La segona cita gastronòmica es va dur a terme el 25 d’octubre, i el lloc escollit va ser Kan Bakus, del Grup Jardí. Tot i que el Grup Jardí, és un dels històrics d’Igualada, des de fa uns anys ens ofereix aquesta nova proposta: celler, botiga, restaurant i activitats que giren al voltant del món del vi i altres delicatessen.
Vam poder gaudir d’una lliçó introductòria a la cata de vins de mans del somelier Josep Figueres. En aquest cas, més que escollir un vi que maridés bé amb el menjar, es tractava d’escollir un menjar per acompanyar els vins. Per tant, sobre el menjar hi ha poca a cosa a dir, plats senzills però amb ingredients de molt bona qualitat. Vam començar amb la justificació de la tria dels vins inicials: un Dehesa Gago (D.O. Toro del 2006) com a mostra dels vins joves, i un López Cristóbal Roble (D.O. Ribera del Duero 2004) com a mostra dels de criança curta. Abans de començar amb la valoració, ens agradaria remarcar que les opinions aquí expressades no són a títol individual, sinó que intenten ser una síntesi de les idees generals que es van anar exposant durant el tast. El jove, tot i ser afruitat era un pèl massa àcid i astringent, mentre que en l’altre el que es sobreposava per sobre de tot eren els làctics i les fruites madures, molt més suau i fàcil de beure que el primer. Per menjar els primers van consistir en una amanida amb foie d’ànec, i carpaccios de carn i peix, res gens complicat però amb bona matèria primera que no van poder desagradar ni als més desaprensius. Després d’això, plats encara menys elaborats, sense que això signifiqui que ens van agradar menys, sinó tot el contrari: taules d’ibèrics i formatges, que van venir de fàbula per començar amb el tercer vi, el de criança llarga, un Glorioso Reserva (D.O. Rioja 2003) que va ser molt més ben acceptat que els dos anteriors per la majoria dels presents, aquí el bouquet es va fer molt més present amb predominança de notes de cuir i cafè. I per acabar-ho de fer baixar tot, les coques de la casa, les “omnipresents” torrades de xapata amb escalivada o formatge de cabra calent. Les postres van ser escasses però molt apreciades.
Kan Bakus és un local tranquil i acollidor, i a més el fet de poder disposar d’un reservat va fer el sopar molt més còmode i desenfadat. El tracte i la paciència a respondre les nostres preguntes per part del somelier també cal destacar-lo. I com a valoració final podríem dir que és un lloc ideal si us agrada el vi i a més necessiteu un bon consell alhora d’escollir-lo, ara bé, sense desmerèixer gens els plats que vam tastar, no us el recomanaríem si no sou uns entusiastes de la sang de la terra.
Finalment, i com a col•lectiu català potser ens caldria destacar que en l’elecció dels vins no n’hi havia cap de la nostra terra, i creiem que els vins del Priorat, Penedès, Costers del Segre o qualsevol de les nostres denominacions d’origen podrien haver estat perfectament en la tria sense que la qualitat hagués minvat.