Caprici

Carrer de Sant Roc, 21

08700 Igualada

93 803 03 14

Per posar-nos en context, i després de les vacances una mica anticipades que ens hem pres, relatarem breument la forma de funcionar de la nostra societat. Cada mes s’encarrega a un dels nostres socis la tasca d’escollir un restaurant, i visitar-lo per acordar un sopar que rondi els 35€. En l’elecció del menú, només demanem que els plats siguin representatius de la carta i, en la majoria dels casos, és el propietari qui ens aconsella els vins amb els què els tastarem, si no ho fa, el requerim a fer-ho. Després d’haver-hi parlat, acostumem a quedar en un dijous –perquè és un dia en que no es molesta tant- i hi anem a passar una bona estona i a gaudir del menjar.
 
L’últim dijous gastronòmic ens vam dirigir al nucli antic d’Igualada, al passatge que va de la Plaça de l’Ajuntament a la de Sant Miquel, on hi trobem una braseria de nom suggeridor: Caprici. El menú acordat consistia en uns entrants seleccionats per la casa (entre ells, pernil del país, pop a la gallega o patates braves). Pels segons, llibertat per escollir entre la carta. És difícil, i seria farragós de llegir, fer una valoració individual de cadascun dels entrants per tant ens limitarem a dir que, tot i no ser dolents, eren una mica senzills tenint en compte el preu final a pagar. De segon, la majoria de nosaltres va optar per algun tipus de carn a la brasa, cal dir que estava realment ben feta, i que van respectar les preferències de cocció de cadascú prou correctament, cosa que cada cop és més difícil de trobar.
No és la nostra intenció fer sang dels errors dels altres, però creiem que si una cosa no ens ha agradat l’hem de dir tal com diem les que si que ho han fet. I dues coses en particular ens van decebre d’aquest restaurant: la primera el poc coneixement del personal de la seva carta de vins, de la qual l’única cosa que van saber dir-nos és que pel preu que pagaríem podíem escollir el què volguéssim. En segon lloc, i sense tenir res a veure amb la gastronomia, ningú del personal del local parlava català –no entrarem en el joc polític de criticar-ho, simplement ho fem notar, perquè a casa nostra, ens agrada ser atesos en una llengua que considerem nostra.