quatre gats

Caprici

2008-08-01T09:22:00.003+02:00

Carrer de Sant Roc, 21
08700 Igualada
93 803 03 14

Per posar-nos en context, i després de les vacances una mica anticipades que ens hem pres, relatarem breument la forma de funcionar de la nostra societat. Cada mes s’encarrega a un dels nostres socis la tasca d’escollir un restaurant, i visitar-lo per acordar un sopar que rondi els 35€. En l’elecció del menú, només demanem que els plats siguin representatius de la carta i, en la majoria dels casos, és el propietari qui ens aconsella els vins amb els què els tastarem, si no ho fa, el requerim a fer-ho. Després d’haver-hi parlat, acostumem a quedar en un dijous –perquè és un dia en que no es molesta tant- i hi anem a passar una bona estona i a gaudir del menjar.

L’últim dijous gastronòmic ens vam dirigir al nucli antic d’Igualada, al passatge que va de la Plaça de l’Ajuntament a la de Sant Miquel, on hi trobem una braseria de nom suggeridor: Caprici. El menú acordat consistia en uns entrants seleccionats per la casa (entre ells, pernil del país, pop a la gallega o patates braves). Pels segons, llibertat per escollir entre la carta. És difícil, i seria farragós de llegir, fer una valoració individual de cadascun dels entrants per tant ens limitarem a dir que, tot i no ser dolents, eren una mica senzills tenint en compte el preu final a pagar. De segon, la majoria de nosaltres va optar per algun tipus de carn a la brasa, cal dir que estava realment ben feta, i que van respectar les preferències de cocció de cadascú prou correctament, cosa que cada cop és més difícil de trobar.
No és la nostra intenció fer sang dels errors dels altres, però creiem que si una cosa no ens ha agradat l’hem de dir tal com diem les que si que ho han fet. I dues coses en particular ens van decebre d’aquest restaurant: la primera el poc coneixement del personal de la seva carta de vins, de la qual l’única cosa que van saber dir-nos és que pel preu que pagaríem podíem escollir el què volguéssim. En segon lloc, i sense tenir res a veure amb la gastronomia, ningú del personal del local parlava català –no entrarem en el joc polític de criticar-ho, simplement ho fem notar, perquè a casa nostra, ens agrada ser atesos en una llengua que considerem nostra.

Per què les ampolles de vi no són d'un litre?

2008-06-20T06:52:00.002+02:00

Respon: Pau Roca. Federació Espanyola del Vi

Existeixen diverses raons que expliquen per què les ampolles de vi són de 0,75 litres i no d'un litre, com semblaria més lògic. Una d'elles es refereix a la capacitat pulmonar de bufada mitjana, és a dir, el que pot bufar un bufador d'ampolles en un forn de vidre.
Així mateix, una ampolla de 0,75 litres és considerada una dosi molt alta per a una única persona i, per tant, s'ha de compartir. Avui dia el més correcte i el més estès és que un bon sommelier ha d'aconseguir treure set copes de vi d'una sola ampolla i, en conseqüència, ha de ser molt exigu en les dosis.
Si l'ampolla és d'un bon vi, entre el que se li'n va a envinar les copes, a decantar i a evitar els pòsits, li queden sis copes de 10 cc. Aquesta quantitat equival a un sopar per a dues o tres persones. En definitiva, les ampolles de 0,75 litres són una dosi que exigeix un model de consum forçosament moderat, i que sempre s'ha de compartir.

Font: El Periodico de Catalunya 20/06/2008

Vinnari

2008-02-18T16:10:00.006+01:00

Passatge del Forn, 8
08700 Igualada
tlf. 93 804 88 86
http://www.vinnari.com/

Ja hi tornem, i aquest mes toca parlar del restaurant Vinnari. El passat dijous dia 14 amb el permís de Sant Valentí, vam tenir el plaer de descobrir aquest petit local situat al Passatge del Forn número 8.
Començarem parlant de l’extraordinària localització, situat en ple cor d’Igualada tocant a la Plaça de l’Ajuntament és ideal per atansar-s’hi tot passejant sens importar de quin racó de la ciutat es vingui. El disseny del local està força aconseguit donant una sensació de caliu i una atmosfera agradable i confortable alhora, cosa que els ha valgut diversos premis.
Gastronòmicament parlant tot i tenir bons plats és més un local destinat a degustar bons vins, ho demostra l’extensa oferta en quant a varietat i qualitat de la carta de vins. Ara bé, això no vol dir pas que es descuidi la teca, sinó al contrari.
Sigui quin sigui el vi escollit hi ha un bon plat disposat a acompanyar-lo, des d’amanides, patés, embotits ibèrics, formatges, passant per carpaccios i xapates diverses, fins i tot vam poder disfrutar d’uns makis per honorar la marxa d’una de les notres companyes cap al japó. A destacar sobretot, l’exquisida decoració amb que se serveixen les amanides, que entren en bona mesura pels ulls. I en tot aquest ambient de delicatessen, les postres no podien ser altres que una fondue de xocolata.
A l’hora d’escollir el vi vam anar sobre segur: en primer lloc un clàssic de la D.O. Penedès, el Can Feixes Negre Selecció del 2004, un vi molt equilibrat, sedós i agradable de prendre i amb una molt bona relació qualitat preu. Per la segona proposta ens vam deixar portar i vam escollir el vi del mes: Pagos del Moncayo 2006 de la D.O. Campo de Borja, a l’Aragó, és un vi jove i el seu copatge a base de garnatxa i syrah fa que tot i no ser tant fi com l’anterior tingui un caràcter més marcat i personal. Pel vi de postres que va acompanyar la fondue vam anar completament a cegues i ens van servir un generós: el Par. Vino Naranja, (D.O. Condado de Huelva –per D.O.s que no falti!) macerat durant 8 anys amb pell de les taronges amargues de la zona i que és una bona proposta per substituïr de tant en tant el nostre moscatell o el Pedro Ximénez.
Finalment, ens referirem al servei que en tot moment va ser correcte i a la direcció; ens complau veure gent jove amb ganes que es dedica al món de la restauració i se’n surt prou bé. Com ja sabeu la nostra és una gastronòmica jove en quant a mitjana d’edat i sempre és gratificant creuar-se amb gent de generacions similars, demostrant doncs que hi ha relleu assegurat i amb molt bona base.
Salut i fins la pròxima companys!

Xarop's

2008-02-06T23:48:00.001+01:00

Crta. N-II, Km. 548
08719 Jorba
tlf. 93 809 40 37
http://www.xarops.com/m/

Sortim de la nostra ciutat direcció Lleida, seguint l’antiga carretera N-II ens topem amb un petit i discret poble, Sant Genís, el poble ens queda a mà esquerra i el restaurant a mà dreta, curiós tot ell, han passat els anys i no ha canviat, personalment els meus pares m’hi duien cada cap de setmana a sopar uns sandvitxs. Som al 2008 i la gastronòmica ha decidit que encetarem aquest any allà. S’entra per un pati amb algun que d’altre pi blanc de la zona, observem també una carpa de celebracions de banquets i on fa anys era una terrassa on prendre la fresca a l’estiu tot bevent un cubalibre. Un local senzill i acollidor, la temperatura prou acceptable per l’època de l’any i el temps canviant, una música de fons que ja inicia el que ha de ser un sopar de gastronòmica, les olors, els sons, la vista i el gust, tots ells combinats ajuden a que es pugui valorar cada plat que se’ns porta.
Per treure’ns la cara de gana se’ns serveix un petit entrant, un farcellet de verdures, pocs comentaris a dir d’aquest entrant, no va aconseguir treure’ns-la gaire. Els entrants, una amanideta i bacallà marinat amb olivada, eren simples, potser una mica massa, però ben acabats. En tot cas, potser dos plats freds no són la millor elecció per un sopar a ple hivern, encara que això d’hivern sigui relatiu aquest any. Els plats principals van aconseguir que la cara ens canviés, molt ben cuinats i d’una cuina molt més casolana. A destacar el plat de calamarsets amb ceps, molt i molt suaus, per no dir que es podrien comparar amb aquelles vedelles amb suc que es desfan soles a la boca. El mateix podríem dir de la carn, també amb bolets, gairebé no calia ni ganivet per tallar-la.
Els postres, gelat de coco i mango, van ser d’un nivell normalet. No es pot dir que els plats tinguessin un aire innovador però com tots sabem els clàssics sempre seran bons, per alguna cosa han esdevingut clàssics. De vins en varem provar dos, escollits per la casa, pels entrants i el peix teníem el blanc de Jané Ventura (Penedès 2006), untuós però típic de la seva DO sense que haguem de dir que era aquell vi blanc dolç i que sembla hagin obtingut d’un cava esbravat. D’altra banda el negre amb que vam acompanyar la carn, El Qintanal (Ribera del Duero 2005) de Bodegas El Olmo era fàcil de beure i no es feia mal amb el plat, però tampoc aportava grans sensacions.

USB Wine

2008-02-01T15:11:00.000+01:00

USB Wine, telechargez vos vins en direct des domaines !
Uploaded by zs2creative

Per Dijous Llarder, botifarra menjaré.

2008-01-31T10:20:00.000+01:00

Avui és Dijous Llarder, o Dijous Gras depèn de qui ho digui. Tradicionalment, encara que avui ja estigui tot ben desvirtuat, avui és el dia en que comença el Carnaval a les nostres terres, i que s'allargarà fins al Dimecres de Cendra.
No és poca la gent que m'he trobat avui que desconeixia del tot aquesta festa, i no és molta la simpatia cap a les festes religioses, però aquesta té una relació directa amb el món del menjar, així que sumants ambdós factors he cregut adient publicar-ne un petit article.
Com el seu nom indica, i com ha de ser en Carnaval, és un dia d'excessos. És tradicional menjar qualsevol cosa que tingui un elevat contingut de colesterol: per començar truita farcida de qualsevol cosa (especialment botifarra), seguint per la botifarra d'ou i de qualsevol altra mena, i rematar-ho de postres amb una bona coca de llardons. Però no us penseu que els que van instaurar aquesta mena de tradicions volien matar-nos d'un atac de cor, perquè a partir de dimecres que ve comença la Quaresma i ai qui s'atreveixi a menjar carn!! Haurem de cuidar-nos a base de marisc. Fora conyes, no ens queda més que desitjar-vos que us atipeu bé a base dels plats típics i que disfruteu del Carnaval com no ho heu fet mai!

Obrim bé les ampolles de vi?

2007-12-18T09:44:00.000+01:00

Ja entrem en el compte enrera final per entrar a les festes nadalenques, i a causa dels molts dinars, events i despeses econòmiques que generen aquestes festes, la societat ha decidit que aquest mes prescindirà de la trobada. No obstant, segueix estant activa en altres camps i s'ha anat movent per provar vins de diferents llocs de la geografia catalana.
Precisament relacionada amb el món del vi, estem segur que molts de nosaltres aquests dies tindrem invitats a casa i probablement voldrem quedar bé i ens gastarem uns calerons més dels habituals en comprar uns vins per oferir-los. Així doncs, el què avui us proposem és un vídeo realitzat per la gent d'Art of the Drink, que ens ensenya una manera prou pomposa i protocolaria per obrir aquestes ampolles.

Santmagí

2007-12-10T15:05:00.000+01:00

Carrer de Sant Magí, 58
08700 Igualada
tlf. 93 804 66 26

I un cop agafat el ritme, el tercer dels sopars es va celebrar el 22 de novembre al restaurant Santmagí. I la cosa no defalleix, ni en il·lusió ni en el nivell dels llocs. Sens cap mena de dubte podem afirmar que el menú ofert per la parella que formen el xef i la cap de sala (dels quals sentim no recordar els noms) no l’oblidarem en temps.
El restaurant que va començar com una pizzeria ens ofereix ara uns plats de cuina d’autor inspirats en la cuina de mercat i mediterrània, inspirats en gran mesura per la cuina italiana. Així doncs com a primers vam poder escollir entre dos plats de pasta: un gran raviolo de ceps i gambes: original, ben acabat i simplement deliciós. L’altra opció podríem dir que era una variant del mateix: ravioli de tòfona amb crema de formatge, i al seu una variant va encantar a tothom igual que l’altre. Per acompanyar aquests plats el vi que ens van seleccionar era un total desconegut per nosaltres: el Verdicchio un blanc italià, de la denominació d’origen Castei di Jesi. No tenia massa a veure amb aquests blancs a que estem acostumats i que semblen cava sense gas, era un vi sec, poc afruitat i més aviat amb gust de verdures d’horta, que contrastava de forma fenomenal amb la cremositat de les salses dels plats.
Si en els primers el denominador comú era Itàlia, els segons ens transportaven de tornada a casa fent una paradeta a la cuina francesa que ha esdevingut un estàndard a seguir. Poca cosa més suggerent que donar els noms dels plats i dir que estaven cuinats de forma gairebé ortodòxicament perfecta: magret d’ànec amb salsa d’Oporto, filet de porc ibèric amb crema de ceps, o suprema de bacallà gratinada amb allioli de poma. El vi amb el qual els vam acompanyar no els desmereixia gens, també era recomanació de la casa i es tracta de l’Ops de Loxarel, un vi del Penedès, jove però amb criança parcial d’alguna de les seves varietats. És un vi amb caràcter i cos, però alhora molt fàcil de beure del qual en destaquen les aromes d’espècies dolces com vainilla i canyella, el recomanem.
Per postres van tenir el detall d’oferir-nos un plat especial que encara no està a la carta però al qual des d’aquí els animem a incloure-l’hi el més aviat possible. Coulant de torró amb gelat de vainilla i sopa de pinya, aquest cop acompanyat d’un Vi de Gel Gewürztraminer de Gramona.
El local estava en consonància amb els plats, càlid i sense extravagàncies. Amb un tracte acollidor i familiar van fer que la nit fos fantàstica. Pensareu que potser estem exagerant així que si volem buscar un punt negatiu el primer que ens ve al cap a tots és el mateix: el preu. No diem que no s’ho valgui, però no és un lloc que escolliríem per un sopar de rutina sinó que més aviat el recomanaríem per un sopar en parella en alguna ocasió especial. Un altre problema que ens ha generat és que el nivell dels llocs visitats ha anat creixent tant que serà difícil igualar-lo, així que esperem amb impaciència escoltar els vostres suggeriments ja sigui a través dels comentaris en aquesta pàgina o al nostre correu electrònic.

Kan Bakus

2007-11-29T16:26:00.000+01:00

Rambla Sant Isidre, 12b
08700 Igualada
tlf. 93 803 00 10
http://www.kanbakus.com/

La segona cita gastronòmica es va dur a terme el 25 d’octubre, i el lloc escollit va ser Kan Bakus, del Grup Jardí. Tot i que el Grup Jardí, és un dels històrics d’Igualada, des de fa uns anys ens ofereix aquesta nova proposta: celler, botiga, restaurant i activitats que giren al voltant del món del vi i altres delicatessen.
Vam poder gaudir d’una lliçó introductòria a la cata de vins de mans del somelier Josep Figueres. En aquest cas, més que escollir un vi que maridés bé amb el menjar, es tractava d’escollir un menjar per acompanyar els vins. Per tant, sobre el menjar hi ha poca a cosa a dir, plats senzills però amb ingredients de molt bona qualitat. Vam començar amb la justificació de la tria dels vins inicials: un Dehesa Gago (D.O. Toro del 2006) com a mostra dels vins joves, i un López Cristóbal Roble (D.O. Ribera del Duero 2004) com a mostra dels de criança curta. Abans de començar amb la valoració, ens agradaria remarcar que les opinions aquí expressades no són a títol individual, sinó que intenten ser una síntesi de les idees generals que es van anar exposant durant el tast. El jove, tot i ser afruitat era un pèl massa àcid i astringent, mentre que en l’altre el que es sobreposava per sobre de tot eren els làctics i les fruites madures, molt més suau i fàcil de beure que el primer. Per menjar els primers van consistir en una amanida amb foie d’ànec, i carpaccios de carn i peix, res gens complicat però amb bona matèria primera que no van poder desagradar ni als més desaprensius. Després d’això, plats encara menys elaborats, sense que això signifiqui que ens van agradar menys, sinó tot el contrari: taules d’ibèrics i formatges, que van venir de fàbula per començar amb el tercer vi, el de criança llarga, un Glorioso Reserva (D.O. Rioja 2003) que va ser molt més ben acceptat que els dos anteriors per la majoria dels presents, aquí el bouquet es va fer molt més present amb predominança de notes de cuir i cafè. I per acabar-ho de fer baixar tot, les coques de la casa, les “omnipresents” torrades de xapata amb escalivada o formatge de cabra calent. Les postres van ser escasses però molt apreciades.
Kan Bakus és un local tranquil i acollidor, i a més el fet de poder disposar d’un reservat va fer el sopar molt més còmode i desenfadat. El tracte i la paciència a respondre les nostres preguntes per part del somelier també cal destacar-lo. I com a valoració final podríem dir que és un lloc ideal si us agrada el vi i a més necessiteu un bon consell alhora d’escollir-lo, ara bé, sense desmerèixer gens els plats que vam tastar, no us el recomanaríem si no sou uns entusiastes de la sang de la terra.
Finalment, i com a col•lectiu català potser ens caldria destacar que en l’elecció dels vins no n’hi havia cap de la nostra terra, i creiem que els vins del Priorat, Penedès, Costers del Segre o qualsevol de les nostres denominacions d’origen podrien haver estat perfectament en la tria sense que la qualitat hagués minvat.

Restaurant El Quinqué

2007-11-21T17:46:00.000+01:00

Passatge Capità Galí, 7
08700 Igualada
tlf. 93 803 60 58

El passat 27 de setembre la societat dels quatre gats va començar amb la seva activitat principal. El lloc escollit per l’estrena va ser el Restaurant El Quinqué, un dels clàssics d’Igualada.
El seu cuiner, Joan Alpuente, ens va oferir un menú de cuina de mercat amb tocs de cuina d’autor i molt adequat a les tendències actuals. El primer plat constava de quatre entremesos molt ben presentats, dels quals ens agradaria destacar els daus de tonyina i salmó marinats, amb un gust molt ben aconseguit i sense aquell regust que t’acostumen a deixar quan no estan ben fets, un cruixent de peus de porc que farà les delícies de tots aquells reticents a aquesta mena de plats, i una amanida de favetes molt ben acabada.
Als segons podíem escollir entre dos plats de carn i un de peix, tot i que la majoria vam escollir carn, en els dos casos es van satisfer les expectatives. Entrecot amb salsa de roquefort, cua de bou amb salsa de vi o cues de gamba amb calamarsons. Tots ells elaborats sense estridències però amb ingredients de bona qualitat, i dels quals vam quedar satisfets tot i que potser no tant com dels entrants.
Tant primers com segons els vam acompanyar d’un Rioja recomanació de la casa: Múrice de Viña Ijalba, un criança elaborat majoritàriament amb tempranillo (ull de llebre) amb cos i color intens que conservava els matisos afruitats que el feien adient tant per un com altre plat.
Per postres, unes d’aquelles de tota la vida, braç de gitano de nata amb xocolata desfeta. Correctes però senzilles. I com a cirereta un parell de copes de cava per celebrar l’estrena.
De tot això en vam poder gaudir en un local petit i acollidor, i amb un tracte amable tant per part de la cambrera com del restaurador. El recomanaríem per a menjars de grups poc nombrosos que busquin tranquil•litat i bon menjar.
Podeu trobar altres fotos de la trobada a l'àlbum de la societat.

Visita a les Bodegues Torres

2007-11-07T07:40:00.000+01:00

Dijous 1 de Novembre alguns dels membres de la Societat Gastronòmica Quatre Gats van visitar les instal·lacions de les Bodegues Torres, a Pacs del Penedès, molt a prop de Vilafranca. On després d'un audiovisual i una visita guiada, van poder catar una copa del seu vi Coronas (edició especial 100 Anys).

Full de crítica gastronòmica

2007-10-06T19:28:00.000+02:00

A l'espera de la publicació de la crònica del primer sopar de la societat, volem presentar-vos el nou full de crítica gastronòmica que hem creat els socis dels quatre gats. Esperem que a partir d'ara les crítiques siguin més complertes.
Com sempre, us animem a omplir-lo vosaltres mateixos i a fer-nos-el arribar quan visiteu un restaurant que valgui la pena. Podeu enviar-lo al nostre correu.

Visita al Priorat

2007-10-02T13:36:00.001+02:00

Dijous passat, dia 27 de setembre, la societat es va estrenar amb el primer sopar, que va tenir lloc al Restaurant El Quinqué, a Igualada, un dels clàssics de la nostra comarca. Ben aviat penjarem les nostres impressions en aquest bloc.
Uns dies després va tenir lloc un acte oficiós per part d'alguns membres de la societat, que vam fer una escapada a les terres de la comarca del Priorat amb l'escusa de provar bons vins. va ser una experiència que recomanaria a tothom qui es senti atret per aquest món, i també una bona manera per iniciar-se als que no hi estan tant avessats. Sobretot aprofitant ara que estem a l'època de verema.
Al Priorat s'hi produeixen vins sota dues denominacions: la DO Montsant, i la DOQ Priorat. Ambdues estan costat per costat i marcades pels terrenys pobres i els vents de la zona que els fan els vins tant característics. S'hi cultiva bàsicament Garnatxa i Samsó (cariñena), però també altres varietats com ara el Cabernet Sauvignon, Ulldellebre (tempranillo), o Syrah entre altres, que acaben d'arrodonir el copatge.
Us recomanem perdre-us per les ferésteques carreteres de la zona i fer una paradeta als petits poblets on poder visitar les seves bodegues i cellers, i la seva arquitectura. També és indispensable visitar les ruïnes de la Cartoixa d'Scala Dei, els monjos de la qual van propulsar la producció de vi a la zona durant l'Edat Mitjana. A gairebé cada poble podreu concertar visites guiades als cellers i la majoria d'elles inclouen un petit tast dels seus vins. Nosaltres vam visitar el Celler de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, on ens van tractar genial i vam provar els seus vins de la sèrie Ètim.

Posant-nos les piles

2007-09-18T10:35:00.000+02:00

La societat encara no ha arrencat amb l'activitat principal: seure a la taula a menjar. Però ja s'estan ultimant els detalls del sopar d'estrena, que si no hi ha novetats tindrà lloc el proper dijous 27 de setembre, de moment mantindrem l'intriga sobre el lloc escollit.

Ara bé, com que un bon menjar ha d'anar acompanyat d'un bon beure, tant durant com després de l'àpat, em permeto recomanar-vos un article que he escrit avui al meu bloc personal sobre un digestiu que potser a la nostra comarca no és gaire popular, però sí en altres llocs de la geografia catalana: els licors de Chartreuse.

Presentació

2007-09-12T13:01:00.000+02:00

La societat gastronòmica Quatre Gats neix a Igualada els volts de l'11 de setembre de 2007 amb la vocació de degustar i disfrutar del plaer que representa la menja en bona companyia. És una societat jove, amb ganes d’experimentar noves sensacions culinàries, passant pels tastos més tradicionals i sense tancar-nos a res, acompanyat sempre dels vins nostrats i d’arreu.
Pretenem aprofitar-nos i enriquir-nos de la diversitat en quant al nombre i la qualitat que el mercat de la restauració ens ofereix a Catalunya, i especialment la comarca de l’Anoia.

La intenció d’efectuar crítiques culinàries es fa sempre des d’un punt de vista subjectiu en quant a gastronòmica i sempre mirant de ser constructius. La inexperiència que poguem tenir l’anirem llimant amb el temps, això però no ens impedeix donar la nostra opinió. Creiem que aquest últim punt pot ser útil en primer lloc per agraïr la bona feina que fan dia sí dia també els professionals del sector i també per exigir-nos a nosaltres mateixos un plus de dedicació.

Sóm conscients que no estem aïllats, i que qualsevol pot tenir una opinió que difereixi totalment de la nostra. Per tant, animem a tothom a que la comparteixi amb nosaltres mitjançant un comentari en aquest bloc o bé escrivint-nos un correu a l'adreça 4gats.sg@gmail.com. Ens enriquirà a tots plegats. De la mateixa manera estem oberts a qualsevol classe de suggeriments i propostes que podeu fer-nos arribar per les mateixes vies.

Dit això, aixequem les copes i

Salut!